Joanot Martorell:

Açí deixe el treball de Tirant lo blanc (obri l`enllaç):
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=gmail&attid=0.1&thid=1377f57c886e8c76&mt=application/vnd.openxmlformats-officedocument.wordprocessingml.document&url=https://mail.google.com/mail/u/0/?ui%3D2%26ik%3D89acae0e50%26view%3Datt%26th%3D1377f57c886e8c76%26attid%3D0.1%26disp%3Dsafe%26realattid%3Df_h2ly11u30%26zw&sig=AHIEtbT25x9OgsmsNRrGYEoFGix45_iYmg&pli=1

BATALLA D`ALMANSA:

          Els aspíes i ultracistes trien camp, Almansa.
     El 25 d`abril del 1707 entre Levant i la messeta Castellana es va succeir la batalla d`Almansa,
 que canvià el conflicte i va tindre repercusions a tota Europa.
 Lluitaren el borbons (de França i Espanya) contra les tropes de Carles (caballers de portugal, holanda i anglesos, que es van unir).
     La batalla va ser molt duran idurà moltes hores, va ser molt dolorosa per als dos camps. A la font de la figuera hi ha una zona que es diu el Tossal del presoners, ahí es refugiaren més de 10 batallons.
     Les tropes francoespanyoles finalment van guanyar per el seu número de batallers, la qualitat de la caballería, l`organització geràrgica, i l`oportuna utilització de les reserbes.
   Molts camps van ser cremarts per a que els cossos dels morts foren desaparegurs.

Preguntes:

l.- Saps el nom de l’autor del Tirant lo Blanc? Conta on i quan va nàixer. Què hi passava?

El nom de l'autor de Tirant lo Blanc és Joan Martorell, va nàixer a Gandía a l'any 1413.

2.- Quines característiques tenen les novel.les cavalleresques?

Les novel.les caballeresques són un gènere narratiu va ser l'evolució de la novel.la de caballeríes, reflectíes situacions habituals d'aquella època. 

3.- Quin és l’argument de la novel.la?

Tirant es un jove que s'endinça en el món de les caballeríes. Reb les claus per ser-ho de la mà de Guillerm de Varoic, amb el llibre “Orden de cavalleria”.
Una vegada Tirant pensa que está capacitat per lluitar contra el mal, decideix començar la seua vida com caballer anant a Anglaterra, més tard a la illa de Sicília, després al imperi greg, per ayudar a el emperador de Constantinoble, África i finalment torna a Grecia para contraure matrimoni en Carmesina.

4.- Qui i com són els seus personatges principals ?
El personatge principal de la novel·la és Tirant lo Blanc, a qui Martorell dota d’una gran riquesa psicològica. Es tracta d’un cavaller fort i valent, que no s’espanta davant les empreses més arriscades, que lluita a les batalles amb enginy i és ferit diverses vegades. A més, pertany al llinatge de Roca Salada, descendent del pare del mític rei Artús,una nissaga de significació literària pou coneguda.

MIQUEL MARTÍ I POL

Llibre d'absències

LLETRA A DOLORS

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il.lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

CLEMENTINA ARDERIU

L'ESPERANÇA, ENCARA

En la meva donzellesa

ja et portava dins el pit,

Esperança, Confiança,

moviment de l'esperit!

"Sempre invoca l'esperança"

-diu un crític- "i de què?"

Mai no m'he sentit ben sola

que Esperança vol dir Fe.

I la casa se'm fa ampla

quan aquest vent s'hi expandeix,

alades paraules sento

veig l'arbre que refloreix.

En la meva viduesa

no vull ombres al meu dol.

He estat i sóc encara

dona que viu a ple sol.

La nit es lliga amb el dia

i et sé tan sovint amb mi!

que volo, somnio i sento

com si encara fos ahir.

Si el meu Carles m'enamora

-oh Esperança!-

tu encara dius que sí.

CARLES RIBA:

Llibre segon d'Estances

[8]

Que jo no sigui més com un ocell tot sol,

ales esteses sobre un gran riu

per on davallen lentes barques de gent que riu

a l'ombra baixa del tenderol,

i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,

mena amb fatiga cap a ciutats

que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats

i un cloqueret feliç.

La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar

imatges clares dintre del cor.

... Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or

que flota i fina lluny de la mà.

Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,

qui de recança ulls clucs es peix,

tenen més que no jo, que estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix

i minva cap al mar.

¿Quin moviment humà pot encara desfer

l'encant, llançar-me sang i sentits

a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,

o al cant, que d'home a home va i ve?

¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial

que un tret, per folga, tomba del cel,

i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,

sense un plany pel seu mal?

JOAN BROSSA:

LES TEVES MANS

Embolcallen amb vels goig i tristesa.

Són sostre d'una xarxa de perfum,

són els ventalls, amor, del meu costum

i serveixen d'espasa a la sorpresa.

M'agraden quan alegen entre el fum

o quan remouen brins de senzillesa;

les teves mans són alegria encesa

i fulles d'un pomer al clar de la llum.

Castellets de l'amor. Flames de ploma.

Són banderetes del teu parlar. Són

i toquen sense pes, clares d'un món

que tu modules des dels teus Bagdads.

Respires per les mans, amor. Són poma

i estel saboner quan renten els plats.